Vintage (estil)

Vintage en la moda i el disseny es refereix a objectes o accessoris amb certa edat, que no es poden catalogar encara com antiguitats, i que, com els bons vins, es considera que s'han millorat o s'han revaloritzat amb el pas del temps. Tradicionalment aquest concepte s'ha conegut com a retro, forma presa del francès rétro. S'utilitza per designar entre d'altres instruments musicals, automòbils, llibres, fotografies, peces o accessoris de roba, sèries televisives, videoconsoles, telèfons mobils i videojocs.^[1]

El mot vintage prové de l'anglès, derivat al seu torn del francès vendange després de l'alteració semàntica, gràfica i de pronunciació.^[2] Designa a l'origen un vi de porto (i més tard també el xampany) amb indicació de l'anyada de la collita.^[3] La utilització d'aquesta paraula per referir-se als vins de les millors collites ha fet que al món anglosaxó el seu significat s'ha amplificat a qualsevol producte que pels anys s'ha millorat. També s'utilitza com eufemisme de màrqueting, per a revalorar la imatge de roba i botigues de segona mà.^[4][5][6] Sovint només és un sinónim a l'aguait de mots equivalents com antic, passat de moda, vetust, clàssic, remot o vell.^[7] 

L'edat necessari per diferenciar un objecte antic d'un objecte vintage és força subjectiu. Generalment cal uns vint a vint i cinc anys, tot i que, en objectes amb obsolescència ràpida com jocs electrònics o telèfons mobils en calen menys per parlar de vintage.^[8] Excepte per a l'anyada de ví, la paraula no té cap definició «legal». Com que la roba rarament porta data, alguns elements que poden ajudar per datar una peça es basen en la data de certs descobriments o pràctiques comercials. Per exemple, les etiquetes amb instruccions de rentat o els tancaments de plàstic només van aparèixer als anys 1960, l'ús de niló, que es va descobrir en 1935, però no va arribar a Europa sinó una dècada més tard.